Ahir dilluns, 6 de setembre, el Tribunal de Cuentas va dictar sentència absolutòria a favor de l’Ajuntament de Teià i dels alcaldes Andreu Bosch i Josep Botey, que havien estat demandats per l’Oficina Antifrau de Catalunya i el ministeri fiscal per una presumpta infracció de responsabilitat comptable pel fet d’haver satisfet, durant els respectius mandats, el pagament d’un complement de productivitat a 26 treballadors i treballadores municipals.

Després d’escoltar les parts, el Tribunal desestima la demanda i conclou que “no s’ha acreditat que s’hagi produït dany als fons públics de l’Ajuntament de Teià i, per tant, no concorre el requisit essencial perquè pugui declarar-se l’existència de responsabilitat comptable”.

Origen dels fets

Els fets tenen el seu origen l’any 2002, quan el ple del consistori va aprovar la relació i valoració de la plantilla municipal. Aleshores, es va crear un complement de productivitat per a tots els llocs de treball que registraven diferències negatives entre el sou percebut anteriorment per realitzar la mateixa feina i les noves retribucions assignades.

Més endavant, el maig de 2017, el ple va acordar la modificació parcial del catàleg retributiu de 2002 i va substituir el complement de productivitat residual per un complement personal transitori de caràcter absorbible. Tanmateix, l’Ajuntament va mantenir l’esmentat complement a 26 treballadors i treballadores, entre funcionaris i laborals, perquè desenvolupaven tasques no previstes en la valoració de llocs de treball de 2002.

El juny de 2019, l’Ajuntament va suspendre cautelarment el pagament d’aquell complement arran del trasllat al ministeri fiscal de les diligències obertes per l’Oficina Antifrau.

Dos dels tres alcaldes

Tot i que la situació es remunta al 2002 i afectaria en principi tres alcaldes –Joan Castán, Andreu Bosch i Josep Botey– i diversos equips de govern –formats per CiU, ERC-Compromís amb Teià, PSC, GT i PDeCAT–, la retroactivitat per a les infraccions comptables prescriu als 5 anys des que són notificades, la qual cosa circumscriu el període d’estudi del 30 d’abril de 2014 al 31 de maig de 2019. En aquest temps, les quantitats abonades en virtut dels complements de productivitat assignats van ascendir a 98.277,89 euros.

Tot i que el ple municipal –que aprova el pressupost anual– i la Junta de Govern –que aprova les nòmines mensuals– són òrgans col·legiats, el ministeri fiscal assenyalava els alcaldes com a “responsables de la gestió econòmica municipal, i, en la seva condició de màxima autoritat municipal, els ordenants de pagaments, així com els garants de la normativa comptable i pressupostària, obligats a més a justificar l’aplicació correcta de tots els fons municipals”.

Per aquesta raó, el fiscal sol·licitava en concepte de reintegrament 76.784,83 euros a Andreu Bosch com a alcalde entre 2015 i 2019, i 21.493,06 euros al seu predecessor, Josep Botey, com a batlle de 2014 a 2015.

Motiu de fons

El fiscal sostenia que s’havia “desnaturalitzat” la naturalesa del complement de productivitat i per això considerava improcedent la seva assignació “objectiva i linial”, “sense cap resolució prèvia que establís els possibles criteris de repartiment i malgrat les reiterades objeccions i observacions formulades per la Intervenció Municipal, que tant als seus informes econòmico-financers com a les nòmines dels afectats va fer constar la seva disconformitat”. Per al fiscal, els pagaments no haurien de tenir “caràcter fix i periòdic”, sinó que haurien de retribuir, “de manera puntual, el rendiment especial, l’activitat extraordinària o l’interès i iniciativa del treballador”. En aquest punt, el Tribunal considera que la pràctica “es contrària a la normativa reguladora de l’assignació dels complements de productivitat aplicables als funcionaris i al personal laboral en virtut del conveni col·lectiu de l’Ajuntament de Teià”, però observa que “la comissió d’una infracció en matèria de realització de despeses de personal no suposa per se la generació d’una responsabilitat comptable”.

Quantitats “degudes”

Segons la sentència, perquè existeixi aquesta responsabilitat han de concórrer tots aquests elements: “Dany o perjudici en els cabals públics; infracció dolosa amb culpa o negligència greu de les normes reguladores del règim presupostari o de comptabilitat, i relació de causa-efecte entre l’acció o omissió i el dany ocasionat”. No és el cas de Teià. El Tribunal considera que “no s’ha produït dany als fons públics atès que les retribucions abonades corresponen a la realització de tasques noves no previstes en el catàleg de llocs de treball i relacionades amb la implantació de l’administració electrònica”, per la qual cosa es tracta de “quantitats degudes”. “A més –confirma el Tribunal–, cal ressaltar que les quantitats pagades disposaven de la deguda consignació presupostària i no van excedir de la quantitat global que figurava en els pressupostos municipals de cada exercici destinada a la massa salarial i als complements de productivitat”.

Regularització

Tot i que no és motiu de debat, el Tribunal de Cuentas considera que el catàleg de llocs de treball de 2002 “està desactualitzat”, especialment pel que fa a les tasques relacionades amb l’administració electrònica. El Tribunal també estima que que l’assignació de complements de productivitat “no és el mètode apropiat per retribuir noves feines, ja que es requeriria una modificació del catàleg per adequar-lo a les noves necessitats mitjançant l’atribució de complements específics ajustats a les condicions particulars de cadascuna d’elles”.

Immediatament després de rebre la diligència d’ordenació, el 7 de juny de 2019 l’alcalde va incoar un expedient informatiu per a l’esclariment del complement de productivitat amb l’objectiu de determinar els casos en què caldria regularitzar-lo, suprimir-lo o, fins i tot, exigir-ne el reintegrament de les quantitats. “En conseqüència i mentre existeixi la possibilitat d’emprendre l’acció de reintegrament derivada d’una declaració de nul·litat o anul·labilitat del complement de productivitat no es pot parlar de dany efectiu als cabals públics i, per tant, queda sense causa l’acció de responsabilitat comptable”, estableix la sentència.

Agraïment

L’alcalde, Andreu Bosch, ha agraït “el suport rebut dels companys dels governs municipals afectats i l'escalf dels grups de Compromís amb Teià ERC i JxCat, i també d'algunes mostres de suport de la ciutadania”. Bosch ha explicat que “ho hem passat malament, personalment i per les nostres famílies, per una situació que no ens mereixíem, injusta”.

L’alcalde creu que “hi ha hagut un excés de zel per part del Tribunal de Cuentas i el ministeri fiscal, i un origen insòlit i sense precedents del procés de la mà de l'Oficina Antifrau de Catalunya”, que va atendre la denúncia d’un membre de la Plataforma de Policías Locales Represaliados por el Odio Nacionalista (PPL-RON).